Vall d'Aosta

La Vall d’Aosta és una petita regió italiana mig independent, una vall alpina amb enormes cims que la rodegen, poblets petits a les seves faldes, i una ciutat més o menys gran al seu centre (de manera similar a la Vall d’Aran). El paisatge és fenomenal, les infrastructures molt acceptables, i les caminades que s’hi poden fer absolutament meravelloses. 

El Mont Blanc (i el seu túnel inacabable) ens varen donar la benvinguda a la Vall. La muntanya més mítica d’Europa és espectacular. 

Ja dins la Vall, cap a la seva capital falta gent: Aosta

La ciutat, no gaire gran, té un bon grapat de vestigis romans. Un arc de triomf, una mena de circ, algunes cases senyorials... 

Tot plegat està força renegrit, i és poc vistós (especialment l'Arc de Triomf, segurament el més lleig que mai hàgim vist), però també té un centre peatonal molt agradable per passejar, amb edificis agradosos, gelateries impressionants i tot de peculiars escultures de fusta pels carrers. 

La Vall s’estructura a partir d’un eix central amb Aosta com a punt mig, a partir del qual en surten infinitat de valls secundàries, que són resseguides per petites carreteres, habitualment fins als peu d’un cim o d’una glacera. Nosaltres en visitàrem i en recorreguérem unes quantes, les que ens varen semblar més interessants. 

La crònica en seria la següent:

VALL DE GRESSONEY: Situada a l’est de la Vall, hi ha algun castell a la seva entrada que és digne de veure, enlairat sobre diversos imponents espadats (el Ford de Bard, per exemple). 

Els pobles d’Issime (amb una església mot curiosa, molt pintada per fora) i Gaby es situen a mitja vall, en uns llocs encisadors.

St-Jean du Gressoney és el poble que la tanca per dalt. El lloc és molt bonic, amb molts parcs infantils pels nens, un centre molt turístic, amb botiguetes i una església agradable.... i una mena de pista que et porta fins als peus mateixos del Monte Rosa. 

El Monte Rosa té moltes glaceres (rep el nom de les tonalitats que aquestes glaceres agafen al capvespre), i es veu absolutament genial ja des dels afores de Gressoney. Es pot arribar fins al peu d’una estació d’esquí. Una vista preciosa. 

 

A la mateixa vall hi ha els Llacs de Grove, un racó encantador, a tocar d’un altre castell enfilat dalt les roques, el Castell de Combe. 

VALL DE RHÊMES (Parco Nazionale Grand Paradiso): la Vall de Rhêmes (i la de Cogne) ressegueixen la ruta que s’enfila  fins al genial parc del Grand Paradiso. De camí, un grapat de castells ens varen saludar (el de Villeneuve i el de Sarriod de la Tour, per exemple), i també uns quants salts d’aigua, com els de Lillaz. 

 La ruta fins al Parc és espectacular, amb espessos boscos d’avets i pics nevats retallats a l’horitzó. Els més de 4000 metres d’altura que tenen diversos cims de la serralada estan farcits de glaceres, configurant un paisatge d’allò més relaxant i plaent. 

COL DU GRAND SAINT-BERNARD: aquesta ruta és la més alta de tota la Vall. Amb els seus 2473m dalt del cim, a tocar del llac, les vistes que s’obtenen de bona part dels Alps és impressionant, corprenedora, digna de la que tenen els alpinistes més atrevits. Un lloc imprescindible de visitar. 

VALL DE VALPELLINE: una carretera infernal i eterna ens va portar fins a un dels racons més amagats i meravellosos de tot Aosta: Place Moulin. 

El seu llac d’un blau intens, a vegades mig verd i tot, rodejat de cims imponents (especialment les anomenades “Grands Murailles, de 4171m) i de glaceres, de flors i d’ocellets, és meravellós. Una caminada de gairebé 3 hores, amb els nens mig a coll, mig a peu, ens va fer gaudir de la natura com poques altres caminades ho han fet. 

VALL DEL CERVINIA: la vall que està coronada pel mont Cervino és una de les rutes més impressionants de tots els Alps. El lloc conegut com el Llac blau del Cervino apareix com una fantàstica postal, memorable i irrepetible, sens dubte la millor imatge de tot el nostre viatge per la Vall d’Aosta. 

Un lloc espectacular, amb el petit llac rodejat de pins i la imponent muralla del Cervino reflexant-se a les seves aigües. Encisador.

La carretera mor al poblet turístic conegut com Cervínia. Allà comença una caminadeta curta però empinada absolutament genial, que et porta fins a la Creu del Cervino, amb una petita ermita fantàstica i un paisatge meravellós. 

VALL D’AYAS: aquesta és una vall més de mitja muntanya, amb cims no tant elevats com en les que havíem fet fins aleshores. 

Poblets com el de Brussons alegren el paisatge, amb les seves cases de fusta, els carrers empedrats i flors a molts balcons. 

Ja a la vall principal, el genial castell de Vérres ens va alegrar un dia una mica rúfol. 

I allà es va acabar la nostra passejada per la Vall d’Aosta, un lloc encantador, al cor dels Alps, amb el Mont Blanc com a guardià i una ciutat romana rodejada de castells que el contempla.

 

 

Bon viatge, viatgers!