Praga

Praga és un petit recull d’història Europea en una ciutat espectacular. Jueus, comunisme, capitalisme, gòtic, barroc, modernisme i art actual, places i carrers senyorials, esglésies de tot tipus i molta molta molta animació als seus carrers... i un riu amb un pont que en defineixen l’estil de vida.

I amb uns dolços que també!

El primer contacte amb Praga fou, de matinada, la descoberta del nostre hotel als afores de la ciutat, el més cutre dels que mai hàgim estat (i hem dormit a força llocs, tot sigui dit). Per llençols teníem parracs esparrecats i per tovalloles una mena de draps de cuina desgastats i acolorits amb tons molt sospitosos. Es tractava del típic edifici sobri d’estil soviètic, en un barri on tots els altres edificis eren iguals, construccions altes amb gespa i terra mal cuidada al seu voltant. 

La primera trobada amb la zona turística de la ciutat fou el barri conegut com Staré Mésto (Ciutat Vella). La nostra ruta va començar a la plaça Staromêstske, on hi havia muntades unes paradetes de menjar i tot estava decorat amb ous de pasqua (hi anàrem per Setmana Santa).

De la plaça en destaca l’església de Tyn, el palau Kinský, i sobretot la Torre de l’Ajuntament Vell. 

Allà hi ha el Rellotge Astronòmic, segurament l’element més conegut de tot Praga. Es tracta del rellotge més antic d’Europa d’aquestes característiques, i la veritat és que fa molta patxoca. 

Les seves dues esferes amb imatges diverses i símbols del zodíac fan molt bonic, i cada hora en punt, sona una campana i desfilen un seguit d’imatges per unes portetes laterals que s’obren. 

De la plaça en surt el carrer Celetná, el més senyorial de la ciutat. 

 Allà hi ha molts edificis històrics (casa de la verge negra, el Karlobinum, és a dir, la universitat de Carles IV,...) per acabar la coneguda Torre de la Pólvora, antiga porta d’entrada a la ciutat vella. 

Perdre’t pels carrerons de la ciutat antiga és un dels plaers més grans que es pot trobar a Praga. No cal saber exactament on ets per gaudir de la ciutat, n’hi ha prou amb un parell o tres de referències clares i una mica d’esperit aventurer. 

Tota la ciutat és genial, amb sorpreses a cada cantonada: cases pintades, monuments mig amagats, carrers nets i endreçats amb encants particulars... i botigues amb genials titelles de fusta que reprodueixen qualsevol figura imaginable. Fins i tot...

A la plaça Mariánské hi ha l’ajuntament (un altre?), el Palau Clam-Gallas i l’enorme edifici del Klementium. Un lloc interessant. 

I una mica més endavant, cap a l’oest, el riu. I sobre el riu, el Pont de Carles IV, l’altre emblema de la ciutat. 

Resulta espectacular, amb les seves estàtues renegrides i els seus enormes pilars assentats sobre el riu Moldava (Vlatava, en Txec). A sobre seu, centenars de turistes i natius que s’hi mouen amb parsimònia, admirant els petits espectacles de carrer o escoltant algun músic mig adormit amb la seva guitarra o el seu acordió.

  

Un altre barri de la ciutat és el Barri del Castell. Cal creuar el riu i enfilar cap a la plaça Malástrana (que dóna nom a tota aquesta barriada) i el carrer Mostecká, ple de botigues i en forta pendent cap al castell. 

Després de fer 45 minuts de cua per entrar, vàrem poder passar dins del castell. Al  recinte hi ha diverses dependències, entre elles la catedral de Sant Vito. 

Dins, la tomba de Sant Joan de Nepucè i la pujada al seu campanar són les coses que valen més la pena (hi ha 287 graons, per fer el cim!). A la porta del castell, a les 12 en punt, hi ha el canvi de guàrdia, similar al que es fa a molts altres llocs. Tot i així, sempre fa bonic de veure. 

 

Al recinte del castell (diuen que és el més gran de tot Europa) hi trobem l’antic Palau Reial, la capella de Sant Jordi (amb unes pintures murals genials) i un parell de museus plens de quadres barrocs i pintures al sostre. 

 I encara una mica més enllà, el famós “carreró de l’or”, avui ple de botiguetes de souvenirs i de quincalla pels turistes, però que en temps de l’emperador Rodolf II es va omplir de mags i alquimistes que cercaven la recepta per convertir qualsevol cosa en or. 

L’Emperador era un aficionat a l’alquímia i a la pseudociència, i va congregar al seu castell tot un seguit de personatges que es dedicaven a aquestes “arts”. 

A tocar del castell, el monestir de Loreto, amb tendències modernistes, molt vistós i elegant. 

Un altre barri genial de la ciutat és el Jueu, conegut com Josefov. La primera visita que hi  vàrem fer fou a la sinagoga Maiselova. Les sinagogues jueves són força diferents de les esglésies catòliques: són més com una casa, un recinte rectangular poc decorat amb una mena “d’altar” central i bancs al seu voltant. Algunes sí que estan molt decorades, però són l’excepció (almenys a Praga). 

Una altra sinagoga molt senzilla és la Klausová, enganxada al Vell Cementiri Jueu. Aquest cementiri  és la joia de tot el barri. 

Un seguit de làpides de pedra apilotades les unes amb les altres, mig dretes mig ajagudes, confegint un bosc de pedra que traspua història i repressió per tots cantons. Un lloc que realment impressiona. 

Durant força temps, tot el barri fou un gueto tancat, reclòs de la resta de la ciutat, menystingut pels seus governants.

No gaire lluny, la sinagoga Pinkas, amb les parets farcides de noms i dates de naixement i mort de tots els jueus de Praga que foren assassinats pels nazis... tota la sinagoga està folrada de noms. Una mica més endavant, l’Antiga-Nova Sinagoga, la sinagoga en actiu més antiga d’Europa. 

Tot el barri respira un aire jueu molt evident. A les parades de souvenirs hi ha titelles i figures de fusta que imiten rabins, als carrers hi ha creus jueves esgrafiades a les façanes o pintades a les voreres... resulta corprenedor pensar que en temps de Hitler tot el barri fou una enorme presó! 

A la coneguda com Sinagoga Espanyola (és aquella excepció que abans comentava. Aquesta sí que està profusament decorada, amb molts colors i sanefes de mil formats) hi havia una exposició de dibuixos de nens jueus que varen fer quan els tenien tancats dins del gueto. Al barri hi ha tot un seguit de referències a un dels vilatans més il.lustres de la ciutat de Praga: Kafka. 

La casa on va néixer, allà on va viure, allà on va treballar... estàtues i monuments diversos, rètols a les botigues... Kafka per tot arreu. 

L’altre barri destacable de la ciutat és la Ciutat Nova (Nové Mesto). La plaça de Sant Wesceslau és bonica, també amb paradetes de menjar i artesania, i el Museu Nacional és impressionant, amb un enorme Mamut de peluix a la seva entrada. Davant seu, hi ha la creu que recorda el suicidi de Jan Palach, un estudiant que el 16 de gener de 1969 es va immolar (cremant-se) en protesta per l'ocupació soviètica de Txecoslovàquia.

La plaça de Karlovo també té els seus punts rellevants: la suposada casa de Faust (personatge del llibre de Goethe) i les torres del monestir d’Emaús. 

Anant cap al riu Moldava, es troba la casa d’estil modern coneguda com Ginger i Fred, ja que simula una parella de ballarins agafats. Prou espectacular! 

La ciutat de Praga s’articula al voltant del riu. Allà hi ha el Parc Central, una zona verda prou interessant, amb rodes de molí d’aquelles antigues, l’església de Sant Nicolau i tot de zones encantadores. 

En un turó sobre el riu, el monestir d’Strahov, amb unes sales impressionantment decorades, especialment les de la biblioteca. 

Al seu costat, hi ha una còpia de... la Torre Eiffel! Un lloc on els “natius” hi van a passejar. 

Tornant a baixar, ens vàrem arribar fins als jardins del Parlament, una zona molt agradable i ben cuidada on estirar les cames.

I així es varen escolar les nostres caminades per Praga, es varen fondre les nostres hores a la capital de Txèquia, i el nostre esperit va quedar francament impressionat per una ciutat que té tantes ciutats dins seu, una moderna, una barroca, una antiga, una dins d’un castell i una altra sobre mateix d’un riu... un lloc on perdre-s’hi de veritat.

Bon viatge, viatgers!