Provença

La Provença és una genial regió del sud de França, sobre mateix de Niça i de la Camarga, situada en un altiplà extens i amb racons veritablement encantadors. A principis d’estiu tota ella es tenyeix d’un intens color violat... l’espígol inunda camps, prats, mercats, i tots els racons d’aquest fantàstic espai.

A parer nostre, hi ha dues provences diferents: una de rural, genial, espectacular, amb paisatges grandiosos; i una més urbana, amb ciutats agradables però no tant interessants com l’anterior. 

 La Provença urbana té en Orange la seva ciutat més remarcable  El seu espectacular arc de triomf, una mica renegrit però interessant, dóna pas a un centre històric bufó, sense res massa espectacular (si descomptem l’amfiteatre romà, que nosaltres només vàrem poder veure per fora, ja que estava tancat) però tot ell recollit i agradable. 

Una altra ciutat provençal és Aix en Provence. Hi vàrem trobar un mercat (sobretot de roba) no massa interessant, però amb unes parades de flors que valien molt la pena.

També té una catedral amb una portalada farcida de detalls i un claustre força impactant, sobretot pels seus peculiars capitells. El seu centre històric és prou digne. 

Després d'aquesta volteta per les ciutats mitjanes de la Provença (les grans ciutats marítimes de la regió les vàrem deixar per una altra ocasió), cap al camp falta gent!

La Provença més rural no té un nucli absolutament definit que li faci de capital. Vaiçon la Romaine podria ser un bon inici de ruta.

Aquest genial poblet medieval, enmig d’un mar de vinyes d’allò més relaxants, és una bonica postal dels tòpics provençals, amb un riu que li dóna personalitat i un castell a dalt de tot que vigila la plana.  En algunes finestres i portes hi han posat fotografies antigues que li otroguen una gran personalitat. 

Crestet també és un altre poblet encantador, enmig d’una natura impactant, on passejar esdevé un plaer gairebé obligatori.

Les muntanyes conegudes con les Dentelles de Montmirail són espectaculars, una mena de serra capritxosa amb coloraines de mil matisos de colors que apareixen quan el sol es pon. 

Una de les joies mig amagades de la Provença (ja és estrany, estant a França, que un lloc turístic estigui tan mal senyalitzat... serà que és de visita gratuïta?) deia que una joia mig amagada és el poblat troglodita de Barry. 

És un enorme poblat excavat a la roca, amb estances molt senceres i un parell de senders d’allò més interessants. 

L’extrem nord-oest de la Provença està dominat tot ell per les Gorges de l’Ardeche.

Hi vàrem poder trobar uns impressionants engorjats, amb un riu d’aigua totalment negra i unes coves prou espectaculars. De la cavitat en destaquen unes basses d’aigua estancada que formen salts d'aigua radicalment  blancs degut a les calcificacions, així com una pintura mural prehistòrica. Un espai interessant!
 

Un altre del llocs mítics de la Provença és la serralada de Sainte Victoire, on molts artistes (Cesanne, per exemple) hi varen anar a descansar i inspirar-se. Fa una fila molt peculiar, amb camps de vinyes als seus peus.

I parlant de llocs mítics... el més mític de tots... El Mont Ventoux. 

Una pelada muntanya situada al mig de la plana, amb pendents impossibles i farcida literalment de ciclistes que pretenen imitar una de les arribades més típiques del Tour de França. Un racó absolutament meravellós, espectacular. 

Hi fa vent, a dalt del cim! 21 Km de pujada s’han de fer molt llargs, en bicicleta. 


Una de les coses més típiques de la Provença, són els dibuixos murals que hi ha a les bodegues o altres comerços de molts dels petits poblets que taquen l'altiplà. Un exemple en podria ser aquest. 

Als peus del Mont Ventoux hi ha el poblet de Vanque, on hi fan un dels mercats d’espígol més reputats de tot França. Fa bonic, tot plegat. 

I a tocar, l’Abadia de Sénanque, el santuari més important de la Provença. 

Rodejada de camps d’espígol, la seva peculiar arquitectura fa que no passi gens desapercebuda, i a nosaltres ens va encantar. 

Una altra zona un xic allunyada de l’anterior però igualment peculiar, és l’anomenat Colorado Provençal. 

Es tracta d’una zona argilosa, on l’erosió ha fet uns capritxosos dibuixos a la terra, deixant agulles d’un vermell impactant, senders espectaculars, penyasegats tallats amb ganivet... un lloc realment fascinant. 

A tocar del “Colorado”, l’encimbellat poblet de roussillon, tot ell de color vermell, ens va acollir amb les portes obertes.

Un altre lloc d’allò més bonic i peculiar.

I també molt a prop, el poblet de Gordes és un dels més bonics de tota la regió, amb cases i carrers de pedra, tot molt ben posat, típic de França.

Encara una mica més cap al nord, un altre dels llocs realment peculiars de Provença, el poblat dels Bories. 

Es tracta d’una mena de poblat mig perdut entre una espessa  vegetació mediterrània, amb cases fetes únicament de pedres, sense ciment ni cap morter, que va estar habitat des de gairebé la prehistòria fins a principis del segle passat. 

Un lloc molt curiós.

Per acabar la nostra passejada per la Provença, férem cap a la zona dels poblets que s’arrengleren al voltant del riu Sorgue, tots ells molt bonics, molt interessants, força turístics també, però amb una vegetació de mil colors i unes rodes de molí bufones de debò. 

Potser el millor de tots, Fontaine de Vaucluse, amb el seu molí de paper mig restaurat, encara avui en funcionament. 

Un altre dels poblets, Isole de la Sorgue, també té força encant. Quin verd més espectacular, el del seu riu! Dins seu, hi ha una mena d'algues allargassades que el fan peculiar de debò.

I així, ben refrescats i remullats, amarats de verdor i amb els pulmons plens d'oxigen per una bona temporada, vàrem cloure el nostre viatge per terres provençals. Una de les regions més impressionants de tot França, sens dubte, amb mil racons i mil peculiaritats per descobrir a poc a poc. 

Bon viatge, viatgers!