Sicília

Sicília és mediterrani en estat pur, és cultura i vulcanisme, romans i grecs, italians i pel·lícules de mafiosos, conductors temeraris i un verd inesperat. Una sobredosis de tradició llatina en estat pur. Un trosset de món que resumeix 2000 anys d’història de la humanitat de manera humil i discreta. Un plaer com pocs llocs al món poden oferir. 

 

Un parell d’hores de vol et porten de Barcelona a Catània, al sud-est de l’illa. Nosaltres llogàrem el cotxe a l’aeroport, i després d’un parell d’hores de cues i tràmits, poguérem comprovar amb tota la certesa del món... que aquests sicilians són uns bojos al volant! (tenen la ferma convicció que per on passen 2 cotxes n’hi passen també 3, i que les ratlles contínues, els semàfors, les prioritats o els llocs on es pot i no es pot aparcar, són simples anècdotes que tot just fan bonic).

El paisatge sicilià és d’allò més agradable. Dominat tot ell pel vulcanisme de l’Etna, té uns turonets suaus i arrodonits que sovint es tenyeixen de verd i altres vegades d’uns ocres molt agradables, esquitxats per temples romans i runes a tot arreu, carreteres estretes i arbres fruiters. Bonic. 

Un ferri et porta de Sicília a la minúscula illa volcànica de... Vulcano! en poc més de 45 minuts. Del Gran Volcà que conforma la pràctica totalitat de l’illa en deriva el nom d’aquest fenomen arreu del món. Només posar els peus a Vulcano, una oloreta de sofre se’t posa dins del nas i ja no t’abandona en tota la teva estada. 

Un lloc extraordinari, que permet descobrir-lo totalment només si t’enfiles fins dalt de tot del volcà, que quan nosaltres hi vàrem anar treia fum per un bon grapat de fumaroles. Una ascensió espectacular, una caminada memorable, uns colors impactants. 

Després ens arribàrem a Messina. Té un casc antic bonic, sobretot de nit, quan els seus edificis principals s’il.luminen i brillen en la fosca nocturna. Nosaltres hi anàrem per Setmana Santa, i ens vàrem trobar amb la processó més espectacular de tota l’illa. Realment feia posar els pèls de punta. 

 Siracusa té un recinte arqueològic molt interessant: un teatre grec, una orella de Dionís, un amfiteatre romà, uns nínxols votius (???) i la tomba d’Arquímedes! 

I des d’aquí, una estreta carretera local d’allò més encisadora ens va portar fins a la Villa Dei Cassale, les restes (sobretot mosaics) d’una antiga casa senyorial romana, impressionant per la profusa decoració i per l’excel·lent estat de conservació. Destaca especialment la "Sala de les Gimnastes", ja que a partir dels seus mosaics, els arqueólegs han pogut esbrinar moltes coses de la vida de les classes altes romanes.

I apa, cap la Vall dels Temples d’Agrigento. Es tracta del recinte arqueològic romà més espectacular de Sicília i probablement de tot el món sencer. 

Tan de dia com de nit, els temples, que estan extraordinàriament ben conservats, ens varen captivar fins a fer-nos volar la imaginació uns quants segles enrere, i ens vàrem trobar passejant per l’agora, amagant-nos entre les columnes dòriques, jòniques i corínties, recorrent els carrers empredrats i les cases senyorials... 

érem romans de classe alta! Un altre jaciment, a Selinunte, tot i que no tant espectacular, també té algun temple molt remarcable.

La visita a l’Etna és d’obligada realització. 

Es tracta d'un dels volcans europeus més actius, i la seva visita és una mica complicada. Primer cal pujar en cotxe per una carretera oberta enmig de camps de lava fins a mitja muntanya. Llavors un telefèric et porta fins a prop del cim, on les glaceres ja comencen a ser permanents durant tot l’any, i finalment un atrotinat autobus 4x4 s’obre pas entre parets de neu per fer-te arribar a tocar del cim (exactament dalt del cim no s’hi pot anar, ja que el volcà té una certa activitat, fumeja abundantment, i és realment perillós). 

Diria que ha estat el lloc on hem passat més fred de la nostra vida!!! Un aire gelat se’t posava per tot arreu, les temperatures eren molts graus sota zero, i la nostra roba no era la més adient per a l’aventura... malgrat tot, una experiència intensa, inolvidable. Espectacular de debò. 

I per acabar la visita, cap a la capital, Palerm. Una ciutat mig degradada mig interessant, un punt decadent però amb una certa màgia a peli de gansters... semblaria com un breu resum de Sicília en una ciutat caòtica i bulliciosa.

A parer meu, un dels millors llocs a prop de casa nostra on passar cinc o sis dies de vacances perduts entre temples i volcans. Un lloc absolutament i radical recomanable. I tant que sí!

Bon viatge, viatgers!