L’Auvèrnia és una petita regió al cor del Massís Central Francès, una mena d’altiplà fred però de paisatges espectaculars, molt verd (quan no és blanc!), amb suaus turonets arrodonits i estretes carreteres rurals. Un bon lloc per desconnectar de la rutina diària.
La primera aturada, amb una mica (força, de fet) de neu (hi anàrem a finals d’abril) caient del cel, fou el genial poblet de Le Puy en Velay. Els seus carrers eren molt animats, amb unes places molt boniques i sobretot un parell d’agulles volcàniques (roques punxegudes, restes de lava solidificada) que donen molt caràcter al conjunt. Dalt d’una d’elles, l’església romànica de Saint Michel d’Aguille.
La següent aturada fou St. Saturnin, un dels “pobles més bonics de França”. Un poblet encantador.
Un altre poblet similar, el de St Nectaire, ens va permetre fotografiar els espectaculars capitells policromats i les figures de guix pintades de la seva església.
La veritable riquesa d’Auvèrnia, però, és el seu paisatge. Uns paratges impressionants, castells enfilats aquí i allà, llacs per tot arreu, prats nevats, carreteres de circulació complicada... i un vent fred que se’ns posava dins del cos. Tot molt bucòlic!
La serralada de turons volcànics alineats coneguda com la “Chaine des Puys” és fantàstica. Petits volcans aquí i allà, alguns mig nevats, altres recoberts d’espessos boscos d’alzines, roures o avets... bonic de debò.
Vàrem entrar en una mena de parc temàtic, al cor del volcà conegut com a Lemptegy... molt i molt espectacular, però amb l’agredolç regust que ha calgut destrossar el volcà per tal de poder-lo admirar per dins (la pregunta de sempre: val la pena? És justificable?) Nosaltres no respondrem.
La ciutat més rellevant de tota l’Auvèrnia és Clermond-Ferrand. La seva immensa església negra domina la ciutat, i la fa una mica més fosca del que seria desitjable. Malgrat això, un lloc agradable.
Però les ciutats no són les reines d’Auvèrnia, ho és el Parc Natural dels Volcans, i al seu cor, la muntanya de La Godivelle, amb els seus dos cràters que actualment són dos llacs (lac d’En Bas, lac d’En Haut), un dels paisatges més extraordinaris de tot el nostre viatge. El dia gris que feia encara li va donar una màgia més peculiar a la zona.
Un altre punt remarcable del viatge, el Chatêau du Val. Un castell preciós a la riba d’un llac encantador.
Un grapat de catalans vàrem coincidir al mateix lloc i a la mateixa hora... allò semblava les rambles... (però amb més gent parlant el català!).
Tota la zona està farcida de castells i de petits pobles catalogats com “un dels pobles més bonics de França": el castell d’Anjoy, els poblets de Tournemire o de St. Cernin, Vic-sur-Cére o Murat.
Tots ells encantadors, amb poca gent, no gaire turistes, i malgrat això cuidats fins al darrer detall, nets i endreçats com només els francesos ho saben fer. Qüestió de cultura. Això, almenys, ho hauríem de copiar.
La ciutat medieval de Blesle ens va sorprendre molt gratament, amb els seus carrers de pedra i aquell ambient particular dels llocs antics. Hi ha representats diversos oficis antics, fotografies i cartells explicatius. Prou encertat.
Ja de retorn cap a casa nostra, una darrera aturada al poble d’Issoire per admirar la seva abadia, enorme i majestuosa...
i Saint Flour, una ciutat penjada sobre una colada de lava, tipus Castellfollit de la Roca.
Un bon sol ens va acomiadar de frança... fins a la propera.
Bon viatge, viatgers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada