ISLANDIA

Islàndia és un país gran, una illa a tocar del cercle polar àrtic que degut a les influències del Corrent del Golf , no pateix temperatures tan baixes com caldria suposar. Tot i així, a mig agost la cosa sol estar entre els 8ºC i els 15ºC. Pantalons llargs, botes baixes impermeables, una samarreta, un jersei i un cangur. L’equip perfecte si no es vol anar a caminar per les glaceres... sobre el gel hi fa un fred de mil dimonis.

Si surts de Barcelona, arribes a la capital, Reykjavík, de matinada. Entre recollir les maletes, agafar el Flybus fins a l’hotel i instal.lar-te, pots comptar que es fan les 3 del matí.... i ja és clar, ja surt el sol (de fet, la millor sortida de sol de tot el viatge la vàrem veure mentre l’avió aterrava... espectacular de debò.

Reykjavík és una ciutat gran, però no ho sembla. Dins la seva àrea d’influència hi viuen la meitat dels islandesos (uns 150.000h.), però gairebé no té edificis alts (tret dels gratacels del port), els carrers son amples i tranquils, amb poca circulació al centre i molts espai verds per tot arreu. 

 L’església (inspirada en les formacions hexagonals de les columnes de lava) presideix la ciutat, dominant-la des de dalt del seu turonet. Un lloc agradable per passejar, sobretot perquè no hi ha cap mena d’aglomeració turística ni cap botigueta de souvenirs.  

Només sortir de Reykjavik, tot canvia. Les ciutats desapareixen, els semàfors, els carrers, els taxis, els autobusos... i només hi ha camps, prats i roques volcàniques. I un parell de carreteres asfaltades enmig d’un grapat de camins de terra, sorra o pedres. Natura i res més. Quin plaer més gran!!!

L’anomenat “Cercle Daurat” està composat per tres vèrtex (un cercle amb vèrtex, quina cosa!): Pingvellir, Geysir i Gullfoss.

Pingvellir és una gran falla on conflueixen les plaques Americana i Euroasiàtica, on es creen i es separen cap a extrems oposats del món uns pocs cm cada any. A nosaltres ens va resultar extraordinàriament impactant estar en un lloc on la terra sorgeix de sota el mar incessantment (del que es coneix com a “Dorsal Oceànica”) i es separa molt i molt lentament, de tal manera que uns quants milions d’anys més tard, dos granets de terra que varen aparèixer un al costat de l’altre, acaben anat a parar als Andes Sud-americans i a les platges de la Índia. Espectacular. 

A més, aquí es va crear el primer “parlament” del món. A partir de l’any 920, representants de les diverses tribus vikingues que poblaven més o menys d’illa es trobaven aquí durant 15 dies cada any per decidir les normes de convivència i els assumptes comuns. Quina història més bonica. 

Geysir és un perol amb aigua bullent que de tant en tant explota cap al cel fent sortir vapor d’aigua per tot arreu. El Geysir que va donar nom a aquest fenomen arreu del món ara està inactiu, però n’hi ha d’altres que eleven columnes vaporoses fins a més de 20 metres d’altura. Costa de creure.

 I Gullfoss... la nostra primera experiència amb els salts d’aigua islandesos va ser brutal! Quina força, quin espetec d’aigua més espectacular! Però el que impressiona de veritat és poder-se acostar fins a tocar de l’aigua, dalt de tot del salt, i sentir com brama en caure, i mullar-se la cara amb els seus esquitxos. 

Una experiència que no es pot (ni es vol) oblidar.

No gaire lluny d’aquí hi ha el no res més absolut tenyit de colors vermells, negres, grocs, verds i grisos. Landmannalaugar. 

 Enlloc havíem vist tants colors competint per un trosset de terra, o una mica de cendra volcànica pintada amb tocs impressionistes, o una carretera de negra sorra fina per a nosaltres sols. Espectacular. Sense paraules... només colors.

Uns quants salts d’aigua més ens varen portar dels colors més variats fins al negre més intens de les platges de Vik o el blanc més pur i cristal.lí de les glaceres del parc nacional d’ Skaftafell. Només apropar-se a les glaceres, el fred s’intensifica de manera exagerada, i un ventet intens et travessa la roba fins a congelar-te. 

 La glacera més gran d’Europa i la tercera del món és tan gran com tota la comunitat de Madrid... una immensa massa gelada que amaga tresors impactants com la Llacuna de Jokulsárlon. Veure els icebergs flotant enmig del llac, i la paret de gel allà davant, en constant moviment, desfent-se i refent-se,  un somni fet realitat. 

 Una passejada en vaixell pels blocs de gel ens va deixar extasiats. 


A tocar del gel, un dels salts d’aigua més vistosos i diferents de tota l’illa, Svartifoss, aigua sorgint enmig de columnes de bassalt solidificat. Qui en dóna més!.

Frarets. Puffins. Lundis. Una au aquàtica explicada en català, anglès i islandès. No hi ha res més a dir. Un altre somni portat a la vida real. Poder veure frarets. Els ocells més divertits del món, perduts en un racó oblidat d’un dels extrems més nòrdics de tot Europa (el fiord de Borgarfjördur)!

Ja de ple al nord de l’illa, on hi vàrem arribar per espectaculars i solitàries pistes gairebé totes de terra i pols, hi vàrem trobar un altre dels enormes salts d’aigua islandesos: Dettifoss. 

 

És el salt d’aigua més cabalós de tot el vell continent, i també ens hi vàrem poder acostar fins a tocar l’aigua amb les mans segon abans que aquesta es precipités pels 44m de caiguda lliure fins al fons del riu. Una experiència per rememorar un cop i un altre i un altre...

Balenes. A tocar del cercle polar àrtic. Húsavik. Més frarets. Fred... i un vas de xocolata desfeta amb una pasta de la reposteria local amb gust de canyella. 

 Espectacular. Les balenes, el gris del mar i el gris del cel. La vida a tocar del pol nord. Nosaltres i les balenes, la seva força, el seu tamany, la seva bellesa omnipotent. 

Una mica cap a l’interior del país, Godafoss. Per nosaltres, el salt d’aigua més bonic de tot Islàndia. 

 Aquí, un representant de l’antic parlament viking va llençar els icones dels déus nòrdics a l’aigua en senyal de sotmetement al cristianisme. No és el salt d'aigua més alt, ni el més cabalós, ni el més impactant, però té un regust estrany que el fa especial.

Mývatn. Un nom estrany per un llac, un nom estrany per la zona més espectacular de tot Islàndia a parer nostre. Els cràters del mig del llac, les colades de lava per tot arreu, un volcà aquí i una altre allà, fumaroles, pous de fang, cràters de cendra i cràters de fisura, mil colors i mil olors...

i un exèrcit de petits mosquits que fan la vida impossible a prop de l’aigua (Mývatn vol dir “llac de les mosques”). 

Als afores de Mývatn hi ha el volcà Krafla. És un cràter de fisura (una petita muntanyeta irregular amb fisures per on, quan el volcà és actiu, surten enormes rius de lava que formen autèntics camins de foc i ho destrueixen tot al seu pas. La darrera erupció data del 1984, i encara avui hi ha infinites escletxes que deixen sortir el seu fum amb regust de sofre per tot arreu. 

 El paisatge és extraordinari, bestial, natura pura i dura, apresa, negror amb petites pinzellades de colors... un lloc inimaginable. Impactant. 

Al seu costat, el volcà explosiu Viti (literalment “Infern”) ens va oferir els seus intensos colors i un relaxant llac al cràter. Un plaer per a la vista. 

 En Marc hi va veure un dimoni sortint de sota seu... la porta de l’infern oberta finalment!

La península de Vatness és el millor lloc de l’illa per observa foques. En vàrem poder veure tres o quatre colònies, la més espectacular, la que hi ha a l’alberg d'Osar. Són molt gràcils a dins de l’aigua, i solen estar acompanyades per xatracs àrtics, uns ocells molt agressius en època de cria. Val més no discutir-los la jugada! 

 Una nova experiència per recordar. Foques islandeses.

Em deixo moltes coses, molts detalls, molts paisatges i moltes anècdotes... en un altre moment, en un altre lloc, potser. 
Islàndia és tant espectacular tota ella, tant diferent de casa nostra, que darrera una sorpresa sempre n’hi ha una altra, i una altra, i una altra encara. Un volcà fins fa dos dies molt actiu; un turó negre, un altre de vermell; un ocell estrany, un fumarola impossible, fang i foc, neu i gel, blanc i negre.

Bon viatge, viatgers!