L’Ariège
és una regió del sud de França, situada a tocar de la frontera amb casa nostra,
a l’altre cantó dels Pirineus. Es tracta
d’una zona formada per diverses valls al voltant del riu Ariège, força
muntanyosa, una mica com la nostra Cerdanya. Tot verd, una mica de pluja de
tant en tant, poblets encantadors i unes quantes vies verdes per poder pedalar
enmig de paisatges fantàstics.
La
capital de tota la regió és TOURS. Una petita ciutat sota mateix d’un enorme
castell. Molt agradable per passejar i molt acollidora, nosaltres hi anàrem un
dia de mercat, i la veritat és que la vàrem trobar molt animada.
La
primera bicicletada la férem a la via verda coneguda com el CAMÍ DELS FILADORS,
sortint de LAVELANET. Un antic recorregut de tren reconvertit en agradable
passeig per fer a peu o en bici. Val
realment la pena.
Molt a
prop d’allà hi ha el PONT DEL DIABLE, un pont d’allò més curiós perdut enmig
d’una zona boscosa.
La ciutat
on nosaltres teníem el nostre allotjament era TARASCON SUR ARIÈGE. Una petita població molt agradable, amb un turó on s’ubica el casc antic i el riu Ariège a
sota, gran i espectacular.
Una altra
ruta que es pot fer és la VIA VERDA DEL SERONAIS. També antiga línia de tren
reconvertida, té un túnel llarguíssim, de 900 m., ben il.luminat, que va fer
les delícies dels petits. Al seu voltant, petits poblets o simples masies i els
seus camps de conreu animen les pedalades.
En una
vall paral.lela a la de l’Ariège hi ha un turonet amb el CASTELL DE MIGLOS que
el corona. Un lloc encisador, amb unes vistes infinites.
Un
minúscul poblet però amb un gran encant és VALS. Allà hi ha l’Església Rupestre
de Vals.
L’exterior ja és molt bonic, però quan hi entres, sota la roca, travessant
antigues portes de fusta i pujant escales tallades a la pedra, arribes a un
lloc imponent, amb uns frescos a la paret impressionants... una de les millors
esglésies on haguem estat mai.
Una mica
més de bicicleta, i s’arriba al poble de MIREPOIX. Impressionant. La millor plaça del món!
Tot
ell medieval, amb molta animació pels seus escassos carrers, que tots van a
morir a la plaça rectangular absolutament pintada i ambientada en l’edat mitja.
Tot fa olor d’antic, de vell, de màgia concentrada en les pedres velles i les
fustes corcades.
Botigues, restaurants, venedors ambulants, balcons i
arcades... Un plaer per a la vista i per al cervell.
I per
tancar la petita estada a la regió, una visita al PARC DE LA PREHISTÒRIA. A
l’Ariège hi ha algunes de les coves habitades pels homes prehistòrics més
importants del món.
Algunes tenen pintures extraordinàries, en altres s’hi ha
trobat restes que han ajudat a comprendre com vivien els nostres avantpassats.
Tot això es vol explicar en aquest parc, mitjançant reproduccions de les seves
vivendes, de les seves pintures rupestres, i de tallers que et fan sentir per
un moment integrant d’un estil de vida digne de conèixer. Et pots sentir un autèntic caçador...
un mestre fent eines amb sílex....
o fent foc...
però sobretot sobretot, pintant parets talment ho feien els nostres avantpassats!
I així, amb la mà ferma, un vermell intens al pinzell i un somriure a la cara, ens acomiadàrem de la nostra terra germana que ens va acollir uns quants dies per Setmana Santa.
Bon viatge a tothom.
Fantàstic! Quines ganes d'anar-hi... ja m'ho apunto a la llista ;·D
ResponElimina