divendres, 31 de maig del 2013

ARIÈGE (EN BICICLETA)



L’Ariège és una regió del sud de França, situada a tocar de la frontera amb casa nostra, a l’altre cantó dels Pirineus. Es tracta d’una zona formada per diverses valls al voltant del riu Ariège, força muntanyosa, una mica com la nostra Cerdanya. Tot verd, una mica de pluja de tant en tant, poblets encantadors i unes quantes vies verdes per poder pedalar enmig de paisatges fantàstics. 



La capital de tota la regió és TOURS. Una petita ciutat sota mateix d’un enorme castell. Molt agradable per passejar i molt acollidora, nosaltres hi anàrem un dia de mercat, i la veritat és que la vàrem trobar molt animada. 



 La primera bicicletada la férem a la via verda coneguda com el CAMÍ DELS FILADORS, sortint de LAVELANET. Un antic recorregut de tren reconvertit en agradable passeig  per fer a peu o en bici. Val realment la pena. 




Molt a prop d’allà hi ha el PONT DEL DIABLE, un pont d’allò més curiós perdut enmig d’una zona boscosa. 



La ciutat on nosaltres teníem el nostre allotjament era TARASCON SUR ARIÈGE. Una petita població molt agradable, amb un turó on s’ubica el casc antic i el riu Ariège a sota, gran i espectacular. 



Una altra ruta que es pot fer és la VIA VERDA DEL SERONAIS. També antiga línia de tren reconvertida, té un túnel llarguíssim, de 900 m., ben il.luminat, que va fer les delícies dels petits. Al seu voltant, petits poblets o simples masies i els seus camps de conreu animen les pedalades.



En una vall paral.lela a la de l’Ariège hi ha un turonet amb el CASTELL DE MIGLOS que el corona. Un lloc encisador, amb unes vistes infinites.



Un minúscul poblet però amb un gran encant és VALS. Allà hi ha l’Església Rupestre de Vals. 


 L’exterior ja és molt bonic, però quan hi entres, sota la roca, travessant antigues portes de fusta i pujant escales tallades a la pedra, arribes a un lloc imponent, amb uns frescos a la paret impressionants... una de les millors esglésies on haguem estat mai. 



Una mica més de bicicleta, i s’arriba al poble de MIREPOIX.  Impressionant. La millor plaça del món!


Tot ell medieval, amb molta animació pels seus escassos carrers, que tots van a morir a la plaça rectangular absolutament pintada i ambientada en l’edat mitja. Tot fa olor d’antic, de vell, de màgia concentrada en les pedres velles i les fustes corcades. 

Botigues, restaurants, venedors ambulants, balcons i arcades... Un plaer per a la vista i per al cervell. 



I per tancar la petita estada a la regió, una visita al PARC DE LA PREHISTÒRIA. A l’Ariège hi ha algunes de les coves habitades pels homes prehistòrics més importants del món. 


Algunes tenen pintures extraordinàries, en altres s’hi ha trobat restes que han ajudat a comprendre com vivien els nostres avantpassats. Tot això es vol explicar en aquest parc, mitjançant reproduccions de les seves vivendes, de les seves pintures rupestres, i de tallers que et fan sentir per un moment integrant d’un estil de vida digne de conèixer. Et pots sentir un autèntic caçador...


un mestre fent eines amb sílex....


o fent foc... 


però sobretot sobretot, pintant parets talment ho feien els nostres avantpassats!



I així, amb la mà ferma, un vermell intens al pinzell i un somriure a la cara, ens acomiadàrem de la nostra terra germana que ens va acollir uns quants dies per Setmana Santa.

Bon viatge a tothom.

dimecres, 6 de febrer del 2013

VALL DEL LOIRA



La Vall del Loira és una petita regió al Nord Oest de França, més o menys al costat de la Bretanya, conformant una petita franja a banda i banda del riu que li dóna nom. Un territori absolutament pla, farcit de castells (diuen que n’hi ha més de 1000), amb molts boscos i petits poblets encantadors.


Durant el Renaixement, els reis i les persones més influents del país veí varen escollir aquest racó de món per construir els seus palaus, els seus castells o les seves residències de vacances i de caça. Meravellosament conservat, avui conformen una zona fantàstica declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat.



 El castell de VILLANDRY, edificat pel rei Francesc I, té els millors jardins de tota la Vall. Passejar-hi és un plaer gairebé indescriptible. 



El petit poblet de Langeais, a tocar de Villandry, té un altre castell robust i senyorial... i moltes flors per tot arreu. 



La carretera que enllaça tota la zona serpenteja gairebé sempre paral.lela al Loira. Això fabrica unes vistes impressionants, algunes de les millors postals de tota la regió. 


A Rigny-Ussé, un minúscul poblet a la riba de l’Indre, un afluent del Loira, hi trobem el CHATEAUX D’USSÉ, conegut com el de la Bella Durment. Diuen que Perrault s’hi va inspirar per escriure el popular conte. Motius no n’hi faltaven!





A tocar, hi ha Chinon, una preciosa ciutat medieval, una mica més gran que totes les anteriors. 


Dalt d’un turó s’imposa amb elegància el CASTELL DELS REIS PLANTAGENETS.I a sota seu, un seguit de carrers empedrats, cases entramades, i botiguetes a la caça i captura dels turistes.





Enganxat literalment al curs del Loira, apareix el castell de MONTSOREAU, amb altes parets i torres imponents per tot arreu. Com és costum a la regió, fet de maons blancs que amb el sol adopten unes tonalitats ocres molt boniques. 

 

La primera ciutat gran que visitàrem fou Angers. Gran però amb un centre històric molt tranquil i agradable de passejar, amb grans zones verdes i una catedral altiva que mai deixes de perdre de vista.


 També en un turonet s’hi aixeca el CASTELL D’ANGERS, amb unes muralles contundents i un interior que conserva el tapís medieval més gran del món, representant tot d’escenes del llibre de l’Apocalipsi. 



El CASTELL DE SAUMUR, edificat per ordre del rei Lluís I d’Anjou, està totalment integrat en l’estructura de la petita ciutat del mateix nom, tota ella blanca i recollida, que s’arremolina als peus de l’imponent Loira.  



Comentari a part mereix el castell de les Dames, CHENONCEAU. El castell fou edificat al segle XVI per ordre d’un conjunt de dames molt influents de la cort francesa. Diversos reis, i sobretot reines, hi visqueren durant llargs períodes de la seva vida. 


Situat sobre mateix del riu Cher, un altre dels afluents del Loira, és el segon castell més visitat de tot França després del de Versalles. El seu interior és espectacular, fastuós, conservant intacta la seva decoració original.




Perdut enmig de camps i de boscos, amagat rere una carretereta estreta enmig d’enormes arbres que li fan de pont natural, apareix el castell de MONTPOUPON. Una meravella. 



I una mica més enllà, MONTRÉSOR, diuen que potser és el poblet més bonic de tota la Vall del Loira. 


Té un antic mercat cobert molt espectacular, uns carrers estrets i costeruts, un castell robust, tot i que potser no tant bonic com els anteriors. 


Però sobretot sobretot conté un petit afluent del Loira que el voreja i li confereix alguns dels paisatges més encisadors dels que nosaltres vàrem poder gaudir durant la nostra estada a la Vall. 



A Azay le Rideau, a part del castell, en destaquen poderosament els cellers rodejats de preciosos camps de vinyes. Sovint, els cellers són en si mateixos autèntics palaus romàntics. 



Retornant a la riba del Loira, apareix la petita ciutat d’Amboise. A més del riu, té dos castells: el CHATEAUX D’AMBOISE i el castell del CLOS-LUCÉ. 


  En el primer hi va néixer el rei Carles VIII, els 10 fills de Catalina de Médicis, i hi va viure Lluís XI o Francesc I de França.


En el segon, hi va morir Leonardo da Vinci després de passar-hi els darrers anys de la seva vida. Per tot plegat, i pel seguit de bicicletes que a totes hores s’hi aturen en el seu recorregut pel sender que voreja tota la Vall del Loira, val la pena dedicar-li una bona estona.



Un dels sorprenents paisatges que apareixen circulant per la carretera que voreja el riu és aquest, el castell de CHAUMONT SUR LOIRE. La postal que configura, amb el seguit de cases arrenglerades sota seu (resseguint l’únic carrer que té el poble de Chaumont), és meravellós. 



Blois és una petita ciutat d’allò més monumental. Tota ella de pedra, conté el CASTELL REIAL, residència oficial de tots els reis francesos fins que Enric IV va decidir traslladar la cort a Versalles. La Casa de la Màgia i la catedral acaben d’arrodonir la passejada pels seus carrers. 



Però si hi ha un castell enorme en aquesta vall, és CHAMBORD. Edificat per ordre de Francesc I com a pavelló de caça al mig del bosc de Boulogne, es creu que almenys en part fou dissenyat per Leonardo da Vinci. Té 440 habitacions, una escala interior considerada una obra mestra de l’enginyeria i unes espectaculars habitacions que foren ocupades sobretot pel Lluís XIV, conegut com a Rei Sol. Està rodejat per una immensa zona boscosa, dedicada actualment, i en exclusivitat, a reserva de caça privada del president de la República Francesa.



 Relativament a prop, hi ha una de les joies arquitectòniques del Loira, el CASTELL DE CHEVERNY.


 Es considera un edifici d’estil clàssic, amb una simetria espectacular i un disseny perfecte. Sembla que va servir d’inspiració a Hergé per dibuixar la casa del capità Haddock, als còmics de Tintin. 




L’altra ciutat gran que vàrem visitar fou ORLÉANS. Porta d’entrada a la Vall del Loira, té un centre força petit, una mica fred, amb blancs edificis senyorials i una catedral immensa. 


Tota la ciutat està farcida de referències a la seva ciutadana més il.lustre, Joana d’Arc. La seva casa natal és avui un museu a la seva memòria. 



Per acabar la nostra escapada, ens allunyàrem una mica del Loira per visitar un xic una petita vall adjacent, la del LOIR. La seva ciutat més gran és VENDÔME, una ciutat medieval molt ben conservada.


 La zona, però, és tota ella molt rural, amb poblets tant encantadors com LAVARDIN.


Es tracta d’un minúscul enclavament amb un castell enrunat, una església amb fantàstiques pintures romàniques, i alguna casa excavada a la roca que li dóna un aspecte feréstec i genial a tot el conjunt. Un dels millors llocs de tot el viatge. 



Finalment, un retorn al centre mateix de la Vall del Loira, el seu cor, TOURS. Ciutat força comercial, amb no massa encant, però amb un parell o tres de racons interessants: la zona de la catedral, la plaça de l’ajuntament i l’entorn de l’estació de trens.



Una setmana llarga d’allò més interessant, amb molts castells, molta natura, molts petits poblets medievals, bicicletes, parcs infantils, zones de pic-nic, un càmping xulíssim, uns preciosos llacs on banyar-se i sobretot sobretot un riu que ho engloba tot, que defineix un territori estret i allargassat amb la seva pau i la seva eterna llanguidesa.   


Bon viatge a tothom.